Claqué i guitarra espanyola Fusió de cultures i estils diferents com la música espanyola i el claqué demostren que el mestissatge és un llenguatge universal capaç de crear nous destins i sensacions. Esclat de ritme i energia on es combinen el virtuosisme i la passió de la guitarra espanyola amb la precisió i elegància de les coreografies i l’espontaneïtat de la improvisació. També es pot gaudir d’altres sorprenents balls com el body percussion o el sand dance (ball de sorra), que es ballava a principis del segle passat a EE.UU. i actualment està gairebé desaparegut. Aquest espectacle s’estrenà als concerts del "Chicago Human Rhythm Project" al Vittum Theatre de Chicago el 16 de maig del 2003 amb gran èxit i unes fantàstiques crítiques del Chicago Sun-Times i del Chicago Tribune, i també es presentà al canal de televisió NBC. També van actuar al "New York Tap Festival 2003" on el públic ovacionà l’espectacle de peu. Premi del públic al Festival Internacional de Valladolid 2004 i gran èxit al “Edimburgh’s Hogmanay 2005”, “Internacional Feet Beat Tap Festival 2006” a Hèlsinki, "New York Tap Festival 2006" i arreu d’Espanya. Els ballarins de claqué Guillem Alonso i Roser Font són reconeguts solistes internacionals que han viatjat per tot Europa i Estats Units amb diversos espectacles com Fire of Dance, Barcelona Rhythm Tap, Camut Band “La Vida Es Ritme”, American Tap Dance Orchestra o Manhattan Tap, entre d’altres. Els guitarristes Alejandro Pérez Gracia i Roger Raventós fa anys que treballen junts, i combinen la seva formació clàssica (són mestres en diferents conservatoris) amb influències d’altres estils com el flamenc, la rumba, el latin, o el jazz.