Passejant per aquella línea tant fina que separa la realitat de la ficció ens trobem al Pallasso que ha caigut dins un somni... un d’aquells somnis que sembla realment que estigui passant de veritat...
Somnia que és un Pallasso que està davant del públic... ha de fer la funció i comença a buscar tots els elements que fan falta per que sigui possible el riure.
El públic és convidat a entrar en el somni i viure les aventures del Pallasso... i junts viatjar fins on faci falta, fent sorprenents descobriments.
Omplim els dipòsits d’imaginació, cordem-nos els cinturons, estem a punt d’emprendre el vol ... tot això que està passant, és veritat que ho hem somniat o em somniat que era veritat... quin EMBOLIC.