1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | |
La Joana puja a jugar al terrat de casa seva. I mentre observa els núvols pensa que fa dies que no veu a la seva iaia i es pregunta a on deu haver anat. La seva mare, per explicar la desaparició de l’àvia, li parla de la història de la Jojó, una vaca que com la seva iaia, també es va fer gran i també va desaparèixer. La nena i la mare s’endinsen a la granja de la Jojó, i a partir d’aquesta vaca i dels animals que conviuen amb ella, la nena obtindrà algunes claus per entendre millor la vellesa i el cicle de la vida.
La Jojó és una vaca molt sàvia perquè ha tingut una vida plena d’aventures. Així que tots els animals de la granja, quan els sorgeix algun problema, acudeixen a ella per a demanar-li consells. I la Jojó, com a bona assessora i partint de les seves experiències, els ajuda. Però la Jojó, amb els anys, no només ha guanyat saviesa. També s’ha fet gran. I poc a poc ha anat perdent parts: primer la taca, llavors, la cua, les mamelles, les banyes. A partir d’aquestes pèrdues, la Jojó anirà comprenent la transformació, el pas dels anys, el cicle de la vida. Fins a desaparèixer, però deixant empremta en les coses i en els animals que han format part del seu dia a dia.