Tot i que la primera referència documental es remunta a l'any 878, el lloc de Parets s'esmenta el 904 (vila Parietes) i al segle XII ja s'imposa el topònim de Parets, que pot correspondre a l'existència d'unes parets d'origen romà.
El lloc de Parets va ser de jurisdicció reial, i només va ser temporalment alienat de la corona el 1383 per l'infant Joan, que el va vendre a Marc de Planella. La jurisdicció va ser retornada al rei per la muller de Bernat Planella, el 1385. Per evitar que aquest fet es repetís, Parets va esdevenir carrer de Barcelona l'any 1386.
Des de 1385, Parets formava part d'un mateix municipi, juntament amb Mollet i Gallecs, dels quals es va independitzar a mitjan del segle XIX. Durant la seva història mil•lennària, el poble va alternar, com la resta del país, èpoques de crisi i d'esplendor, com el període negre dels segles XIV i XV, l'escàs creixement demogràfic del XVII i un temps més pròsper al XVIII. Just a primers d'aquell segle, l'any 1706, l'exèrcit de Felip V va cremar l'església parroquial i l'arxiu de Parets, motiu pel qual desconeixem bona part de la nostra història.